No crec en bruixes ni bruixots, però avui quelcom màgic ha pasat.
Avui a Oslo, estava sol a la cadira de rodes esperant un autobús en una parada situada en una carretera tranquila, amb força arbres i cases amb jardí. Pensava en els toms de la vida,!! Com m'ha cambiar en dos anys!!, en com el destí ha fet que jo avui estigues en aquest lloc tan estrany.
De cop i volta, en aquest silenci quelcom ha impactat a la meva mà i a rodolat 1 metre. al mateix temps he sentit el irritant so que fan els corbs, he mirat a terra i he agafat el que ha caigut del cel...... I era la pedra de la foto, primer he pensat que era un tros de gel però no, era una d'aquestes pedres polides i brillants, com esmaltades, el Corb, d'un color més bé gris, s'ha plantat a la valla just al meu costat, i ens em mirat,!!! la nostra mirada s'ha creuat un parell de segons i he recordat la seva mirada.
He tret el mòbil i d' ha espantat volant a un cable una mica més amunt, i tot just he pogut fer la foto del corb abans que marxes....
Ha estat ell qui m'ha llançat la pedra, es inexplicable però ha estat així.
Si algú sap com interpretar aquest fet que m'el expliqui però jo crec que simplement la vida i sobretot la Natura m'ha recordat que encara puc parlar amb ella, que tot i que jo ja no puc arribar al cor dels bosc, les valls i les muntanyes, ells s'enrecorden de mi. ❤, estic segur, m'ho ha dit el corb
