De Portbou a Cervere

Ser feliç significa poder percebres un mateix sense por

Walter Benjamin 

Filòsof alemany mort a Portbou 1940

💪❤️👍♿🌍

Avui em preguntava a mi mateix si aquest és l' últim raco de la costa catalana que em faltava per conèixer, gairebé es imperdonable no haber estat aquí abans. Es un lloc tranquil, gairebé diria que estrany donç és un poble amb una via de tren i una estació enorme a sobre, enclaustrat entre muntanyes a una estreta vall que desemboca entre murs de pissarra negra i òxid a un mar blau intens i sobretot transparent. Hi ha poc moviment, les platges del sud atrauen més turistes i això li dona tranquilitat, la platja és gairebé impracticable per nosaltres tot i la pasarela de fusta i les baranes a l' aigua, de fet he renunciat a banyar-me per no tindrem que arrossegar devant de la poca gent que hi ha, així que he agafat carretera amunt amb direcció a Cervere, a l' altra costat de la frontera intentant aprofitar els millors punta per gaudir de l' espectacle, és mol bonic, la baixada per la carretera amb cadira de rodes traçant curves a tota castanya ha estat super, la gent flipava al veurem  tot xuscat🤣😂.

A Cervere l' acces a la plaja també impracticable sense asistencia, així que he fet un tom per el poble amb una curiosa xarxa de túnels canalitzant la riera, i he tornat cap a Portbou creuant de nou el coll dels Belitres, on hi ha un monument memorial als exiliats de la gerra civil, i ja de pas, he tornat a gaudir com un vedell baixant el port dirección Portbou. Total uns 20 km amb un paisatge que val la pena venir a veure.