La Conca de Tremp

Sempre estic fent el que no puc fer, per poder apendre a fer-ho

Pablo Picasso

Artista universal

El mati es fred donç la boira no permet que els raigs de sol m'escalfin però el lloc respira pura magia, mentres pujo per una  pista asfaltada cap a Sant Romà D'Abella l' olor a farigola impregna el moment i el camí costerut és perd entre la boira ,de la llunyania m' arriba el so inconfundible d'un ramat que pastura i a algun tancat, un grup de gossos borden sense parar, metres, em deixo portar per tot el que m'envolta  i arriba aquell moment màgic en que es percep que la boira serà  vençuda per el sol i apareixen prats verds i ocres perfectament llaurats fumejant com si d' un paisatge volcànic és tractés,  i de cop i volta la gran mare decideix  obrir el tap de les frangancies i el lloc comença a fer olor a terra humida, a boix i romaní,  és mantenen els tocs de farigola que combina a la perfecció amb la olor de les fulles caigudes a terra que inicien la seva fermentacio de la ma dels fongs , i s'obre el teló sortint a escena les serralades calcaries del Boumort, i pobles que semblen dibuixats a acuarel.la mentre algun campanar s' afegeix tocant campanes per completar aquesta meravella , amics meus si hi ha un cel on van els bons, deu ser mol aprop d'aquí perquè en aquest moment estic al paradís.

Miro les serralades i els ulls senten l'atraccio dels cingles que envolten Abella de la Conca, on les seves formes capritxoses i punxegudes desafiant al cel i em fan recordar la història de Miquel Àngel  cuan li van portar aquell gran bloc de marbre i el va fer tapar mentre va durar la seva tasca d'escultor perquè ningú pogués veure la seva obra fins que sigues finita,  fins que va fer sortir  al David que ell imaginava de dins d'aquell bloc de marbre i tothom va quedar bocabadat,  donç el mateix va fer la mare natura cuan va encarregar al vent i l'aigua escolpir l'obra que ara em deixa envadalat.... deu meu, com estimo les muntanyes.

Ha estat un dia de percepcions més enllà del que podia esperar, entre camps d' ametllers i oliveres, espones  amb roures i alcines,  fins i tot alguns camps de vinya que a aquesta alçada i en aquest territori  deu dona vins amb caràcter que sense dubte amb els seus tanins i aromes, deuen  explicar tot allò que representa la terra que l'ha vist néixer.

Si amics meus, estic a la conca de Tremp,  i els pobles que m'envolten Basturs, Orcau,,Conques o els Mesos de Sant Martí, cada un d'ells únic i especial, donen fe de vida d'aquesta vall,  no dubteu a deixar-vos  perdre per Figuerola d'Orcau o la Conca Dellà perquè la màgia viu aquí.