Créixer es cambiar intensitat per constància, apariencia per esencia, presa per calma, recunia por amor, i saber que el silenci, també pot ser resposta.
💪❤️👍♿🌎🚐🛴🧑🦽
Avui un dia rúfol, núvol i una mica fred, amb un cel gris que donava un punt d' encant a aquest recorregut per paratges que parlen a través dels seus camins de pols blanc i marges de pedra seca, d' un lloc on cada bloc calcari porta escrit una vida de treball, una història plena de gent que va anar escolpint un paisatge i el va convertir en quelcom únic, on darrera de cada llom de blat verd s'alvira un campanar, un poble, un más que t' atreu la mirada con si hi tingués un encanteri destinat a captivar l' ànima del viatger. No puc negar que tinc una especial predilecció per aquesta històrica comarca catalana, on vinc cada primavera a gaudir de la seva màgia. Sóc un gran amant de la arquitectura rural, m' hipnotitzen els marges de pedra i les cabanes de volta, em permeten posar l' ull a un imaginari forat del pany, i imaginar com era la vida d' aquelles dones i homes que generació rere generació, van anar deixant els camps de cultiu lliures de blocs i rocs per què l'arada pogués fecundar la terra. Despres aquestes pedres van anar vestint el territori, amb marges que es perdien a l' horitzó, i esgraonaven els llindars capritxosament, que van anar donant caràcter als pobles i massos fortificats, o a les cabanes de pedra seca que aleshores tenien vida, i donaven aixopluc al bestia i als homes i dones que va parir aquesta terra. Cada raco d'aquesta terra, regalima història, pau i tranquil·litat, i jo em sento feliç cada cop que vinc a viure-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario