Oceanogràfic de València

Arribarà un dia que els homes com jo, veuran l'asesinat d'un animal, com ara es veu el d' un home.

Leonardo Da Vinci

💪❤️👍♿🌎

Aprofitant la tornada de Sierra Nevada parem a dormir a Valencia i fem una visita a la presor d' animals,  l' oceanogràfic de la ciutat no poso en dubte que es una gran instalació turística, però és una presó amb tota regla.

Ja se que us pot semblar exagerat, però ja fa mols anys que no entenc perquè encara hi ha animals exposats com si siguesin estàtues, potser no tothom té l' ànima preparada per rebre el dolor d' aquest animals

Però moltes persones encara  conservem o em recuperat aquesta sintonia amb la vida animal. Després de pasar tres setmanes creuant l' Atlàntic i veure balenes i dofins en llibertat, arribar aquí i veure que encara hi ha espectacles amb dofins tancats en dipòsits d' aigua o veure la expresió de la mirada de dues beluges nadant enganxades una a l' altre, amb expressió de patiment i dolor dins d'una peixera ha estat colpidor per mi, perdó però no entenc com encara es permet aquesta barbaritat, veure nadar taurons com a autòmats ja que l' aigua de la peixera on estàn, amb la temperatura de l' aigua prou freda com per què aquests animals quedin con zombies i el seu instint quedi anulat, i fan creure a la gent que estan molt ben cuidats, igual que un gran pop enganxat al vidre mirant a la gent pasar, clavant la seva mirada a cada persona o nen que riu debant seu.

Tracteume del que volgueu però això és el que sento, el seu dolor em colpeix i no em val lo de que estan mol ben cuidats i en estat salvatge no durarien gaire temps. No tinc cap dubte que en el pitjor dels casos, per tots aquest animals presos, uns dies, setmanes o mesos de llibertat serien molt millor, que una vida dins d' una peixera. 

De veritat hi ha algú de bonic a veure pingüins, balenes, dofins, taurons, grans tortugues marines, foques i lleons marins, i un llarg etc tancats???,  animals que a la seva vida en llibertat, recorren els oceans d' una banda a l' altra anualment,de veritat creieu que la expresió estan mol ben cuidats justifica el seu empresonament?

Aus migratòries, flamencs, frarets, Martinets pescaires etc etc i etc..... 😢😟

Prefereixo posar les fotos de la resta de la visita a Valencia que desprenen felicitat, i cridar a la consciencia de tots vosaltres. 

!!! PROU A L' EMPRESONAMENT D'ANIMALS !!!!

La resta del parc i la ciutat de les arts i les ciencies de Valencia, mol bonic.

platges jungla i graffitis

La gran tragèdia de la vida no es la mort, es deixar de riure, d'estimar, de somiar.

És allò que deixem dintre nostre mentres estem vius.

Anònim.

💪❤️👍♿🌎🏝️🏖️

Quan tot està desendreçat o mal organitzat, els francesos diuen, "se an bourdel" i els tres últims dies han estat així. Divendres a Des Saintes vaig tindre que agafar el ferri del migdia en lloc del de la tarde perquè em vaig tornar a quedar sense cobertes i podia punxar, tip de problemes amb la cadira vaig dir prou, torno, vaig fer gestions i dissabte em vaig pasar el matí voltant per Pointe-à-Pitre fent temps mentre em confirmaven per marxar amb el vol de la nit, però finalment l'altíssim preu em va fer quedar a terra, amb la sorpresa que a l'arribar a casa la Isabel em diu que el Joël ha decidit marxar a l' hospital a París per problemes amb el tornell que es va trencar al vaixell, així que vaig acabar sopant amb ella i una amiga que es va quedar a dormir doncs al matí ben dora, van a fer barranquisme.

Diumenge, amb menys ganes que voluntat, vaig a un lloc que elles m' han recomanat i finalment es un bon lloc perquè puc gaudir de la jungla. Plou i l' olor és intensa, fa fresca, tot estat mol i mol verd, esta preciosa avui la mare natura, i els habitants de la selva, ocells i granotes posen veu a la musica que fan el vent i les gotes de pluja  que cauen sobre les fulles, pura vida, i allà mateix aixoplugat sota un sostre de fulles de palma, em sento feliç d'haber perdut el vol, que ha valgut la pena només per viure aquests moments. Avui a tornat a pasar, voltant amb el cotxe sense saber exactament on anar, he acabat descobrint un parell de racons preciosos i de cirereta trobo una platja que puc entrar amb la batec i passejar a peu d' ones, la sorra és mol fina i està mol humida, perfecte per la cadira, he pogut banyar-me i gaudir de les ones i d' una platja de somni, ha estat perfecte, m'ha mancat ajuda de la gent que flipaven al veurem arrosegar el cul per la sorra per entrar a l'aigua, i la voluntat que hi poso perquè ja podeu estar ven segurs que hi ha una feinada per fer-ho i després pujar a la cadira desde terra, tornar a sortir de la platja, etc etc i etc. Ara sentat al cotxe mentre fosqueja i plou, em sento afortunat de poder estar aquí, a aquest racó de món gaudint tot i les moltes dificultats que tinc per poder accedir a qualsevol lloc, però aquí estic, seguint aquella dita que diu que si vols, pots.

Illots de Des Saintes

Sovint em pregunten que es el que vec amb tu, es dibuixa un somriure al meu rostre, acluco el cap, i no dono resposta, perquè no viu que també s'enamorin de tu.

Julio Cortázar

💪❤️👍♿🌎🏝️

Des Saintes son un seguit d' illots hàbitats al sud-oest de la illa de Basse Terre a Guadalupe i s' arriba amb el petit ferry que surt de Trois Rivières. Actualmente son mol turístiques i els pocs habitants tot i que alguns segueixen sent pescadors, viuen esencialment del turisme.

És un autèntic racó de mon, amb platjes solitàries i petites bahies que el caprici de la mare natura ha anat formant, i que tot i la seva procedència volcànica, les seves platjes són de sorra clara i no fosca com a moltes de  Guadalupe.

Una de les més boniques, la platja de Pompierres, et deixa bocabadat. Es una petita bahia en forma de C, que el seu frontal queda tancat per arrecifes i roques, per tant es inaccessible per a vaixells. llàstima que tampoc és accessible per la cadira de rodes, (com totes),  aquesta tot i la meva osadía per trobar pasos sobre branques, herba y sorra compactada, em quedo enganxat a 50 metres de l' aigua, de fet a això és al que anomeno accesible, que arriscant quedarte clavat, puc arribar prou aprop de l'aigua com per baixar de la cadira i arrossegarme fins l' aigua.

La Isabel, una de les persones que he conegut a la illa, fa 12 anys que viu a Guadalupe, m' explica que a l'any 92, primer cop que va venir aquí al Carib i va anar a la platja de Pompierres, nadant amb la màscara de bussejar, podies gaudir un increïble espectacle de corall i peixos de mil colors, malauradament en aquest 25 anys, tota la vida de la bahía ha mort a consecuencia del turisme, sap greu saber que com a espècie, som tant letals i destructius.

De fet totes les illes de les baixes Antilles, desde Trinidad Tobago, a Martinica, Barbuda etc, els ecosistemes, estant desaparèixent a velocitat de vertigen. Diuen que una de les moltes causes són les macro explotacions agrícoles del nord-est de Brasil, que contaminen amb els abonos químics que acaben al mar, i que les correns marítimes porten fins aquestes aigües, proliferant algues que absorbeixen tot l' oxigen i canvien de tal manera els ecosistemes que colapsen les barreres de corall, i en consecuencia, tota la vida que rau a aquest arrecifes calcaris que s' han format a base de milers d'anys, i que ara son un pur desert subacuátic. Al Carib que sempre em somiat al veure fotografies de platges de somni i aigües cristal·lines, li queden poques dècades per pasar a ser quelcom que va existir, ja que darrera de la destrucció subacuática, ve la que es comença a veure aquí, platges brutes amb plàstics i residus de l'activitat humana. Aquí a Dominica Hi ha molta consciència de mantenir net el medi ambient, però a altres llocs com Dominica, Puerto Rico, Haití o República Dominicana, el plàstic i la merda s'amuntega a les platges i desembocadures dels rius.

Tot i així, la capacitat de la natura és tant increíble que es capaç de néixer al lloc més increïble com podreu veure a una de les fotografíes que acompanya aquest text, on un petit arbre arrela al lloc més inverosímil.

Així que no trigeu gaire a venir a veure aquest racó de món, perquè ja està desapareixent.