Si estimes, pateixes, si no estimes, caus malalt.
Sigmund Freud
Neuròleg i psicoanalista Austríac
💪❤️👍♿🌎
Aquests últims tres anys no he parat de viatjar, he estat més temps fora del meu lloc habitual de residència que dintre, ja no dic la furgo, dic Lleida, i em poso a pensar que tots aquest llocs de Catalunya, Espanya, Europa, Àfrica i ara América als que he anat, no han estat mai al meu cap com un destí, sempre ha predominat el coneixement, buscar un nou forat de forrejat per on mirar i descobrir noves perspectives, diferents maneres d' entendre la vida, i sobretot he sentit la necessitat de conèixer a altres persones per intentar posar-me les seves sabates i descobrir una mica com es el seu món.
Avui un home s' ha ofert a ajudar-me al veurem baixar del cotxe, muntar la cadira, etc, tenia ganes de saber de mí i em estat parlant una estona a l' ombra d' un palmar, a un minúscul i solitari port perdut a la costa nord. m'explicava que té un nebot que no pot sortir de casa degut a una discapacidad de neixement, deia que aqui com a altres països on no tothom té accés a una bona sanitat, hi ha un segment de població que no es pot pagar, o simplement no arriba a temps per salvar la salut o la vida, que els europeus tenim sort de poder ser rics. Li he explicat que no era tot tant sencill, però crec que no l' he fet sortir de la seva incredulitat, mentres mirava la meva batec, probablement pensant quin seria el seu altíssim preu. És habitual que et clasifiquin quan viatges per el món, i si surts dels circuits turístics, pases a ser un bitxo raro, un marciano, no l' he volgut explicar que a Europa visc a una furgo i que estic aquí de viatge com qui esta salvant la seva pròpia vida, que viatjar per tot arreu es el meu ansiolític, la meva quimio, i que inverteixo tot el que tinc en voltar perquè sinó, no sabria com viure, que jo sóc tant pobre al meu món com ell al seu, però el que si es cert, es que hi ha quelcom que ens diferencia, que jo, no només puc triar, sinó que he decidit fer-ho fins a les últimes conseqüències.
De fet si no sigues per les persones que m' estan ajudant aquí, el Joel i la Isabel, no sé ni on estaria dormint perquè no puc pagar el preu que val un hotel aquí, potser us pregunteu com es que marxo de viatge i no sé on dormire, es ben sencill, de vegades cal confiar en que trobaràs la manera. El problemes que provoca el covid no em permeten marxar a altres illes o països veïns més economics però també és cert que no ho podria fer per que el meu pressupost ja ha tocat fons. Igual que ell, visc al dia i intento trobar solucions a allò que m' arribà, i si no puc posar remei al problema que tinc, no em poso a patir inútilment i confio en trobar la manera. Avui mateix li explicava a una amiga que la roda de la cadira que ahir vaig reparar ha tornat a desinflar-se, la cámara es nova però torna a perdre aíre. El motiu més probable és que les cobertes estan tant gastades que no ofereixen resistència a cap tipus de punxa o aresta, i a les 12'30 del matí ja tornava a estar asegut al cotxe sense poder baixar, no he pogut trobar remei en tot el dia, aquí tanquen els diumenges fins i tot les benzineres, així que no m' ha quedat més remei que tornar a casa i estirar-me al llit, llegir, escriure, o fer pasar el temps tafanejant les xarxes socials.
És cert que avui, segon dia de l' any, segona punxada m' he preguntat, però per què a mi siusplau? Tots els problemes que tinc amb la cadira m' estan desgastant bastant, no he caigut al desànim però tot i la meva resilencia també sóc humà, i si la cadira no va bé, no em permet ser autònom i em sento absolutament fràgil i vençut, em debilitat moltíssim dependre d'altres persones per mourem i ara mateix em sento atrapat al 100% sense la cadira. Com sempre, sortiré d'aquesta, però estic per posar un ciri a on sigui per que s'acabin els problemes amb les ditxoses rodes.
P.D, dilluns dia 3 de gener, problema resolt, cobertes noves de la pitjor qualitat, però noves, la condició és no fer massa kilòmetres ni fer camins dolents amb vegetació seca, sobretot de cocoters o palmes
No hay comentarios:
Publicar un comentario