Sovint em pregunten que es el que vec amb tu, es dibuixa un somriure al meu rostre, acluco el cap, i no dono resposta, perquè no viu que també s'enamorin de tu.
Julio Cortázar
💪❤️👍♿🌎🏝️
Des Saintes son un seguit d' illots hàbitats al sud-oest de la illa de Basse Terre a Guadalupe i s' arriba amb el petit ferry que surt de Trois Rivières. Actualmente son mol turístiques i els pocs habitants tot i que alguns segueixen sent pescadors, viuen esencialment del turisme.
És un autèntic racó de mon, amb platjes solitàries i petites bahies que el caprici de la mare natura ha anat formant, i que tot i la seva procedència volcànica, les seves platjes són de sorra clara i no fosca com a moltes de Guadalupe.
Una de les més boniques, la platja de Pompierres, et deixa bocabadat. Es una petita bahia en forma de C, que el seu frontal queda tancat per arrecifes i roques, per tant es inaccessible per a vaixells. llàstima que tampoc és accessible per la cadira de rodes, (com totes), aquesta tot i la meva osadía per trobar pasos sobre branques, herba y sorra compactada, em quedo enganxat a 50 metres de l' aigua, de fet a això és al que anomeno accesible, que arriscant quedarte clavat, puc arribar prou aprop de l'aigua com per baixar de la cadira i arrossegarme fins l' aigua.
La Isabel, una de les persones que he conegut a la illa, fa 12 anys que viu a Guadalupe, m' explica que a l'any 92, primer cop que va venir aquí al Carib i va anar a la platja de Pompierres, nadant amb la màscara de bussejar, podies gaudir un increïble espectacle de corall i peixos de mil colors, malauradament en aquest 25 anys, tota la vida de la bahía ha mort a consecuencia del turisme, sap greu saber que com a espècie, som tant letals i destructius.
De fet totes les illes de les baixes Antilles, desde Trinidad Tobago, a Martinica, Barbuda etc, els ecosistemes, estant desaparèixent a velocitat de vertigen. Diuen que una de les moltes causes són les macro explotacions agrícoles del nord-est de Brasil, que contaminen amb els abonos químics que acaben al mar, i que les correns marítimes porten fins aquestes aigües, proliferant algues que absorbeixen tot l' oxigen i canvien de tal manera els ecosistemes que colapsen les barreres de corall, i en consecuencia, tota la vida que rau a aquest arrecifes calcaris que s' han format a base de milers d'anys, i que ara son un pur desert subacuátic. Al Carib que sempre em somiat al veure fotografies de platges de somni i aigües cristal·lines, li queden poques dècades per pasar a ser quelcom que va existir, ja que darrera de la destrucció subacuática, ve la que es comença a veure aquí, platges brutes amb plàstics i residus de l'activitat humana. Aquí a Dominica Hi ha molta consciència de mantenir net el medi ambient, però a altres llocs com Dominica, Puerto Rico, Haití o República Dominicana, el plàstic i la merda s'amuntega a les platges i desembocadures dels rius.
Tot i així, la capacitat de la natura és tant increíble que es capaç de néixer al lloc més increïble com podreu veure a una de les fotografíes que acompanya aquest text, on un petit arbre arrela al lloc més inverosímil.
Així que no trigeu gaire a venir a veure aquest racó de món, perquè ja està desapareixent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario