Pointe-a-pitre, la ciudad de los Graffitis

La curva més bonica d'una dona és el seu sonriure.

Bob Marley.

💪❤️👍♿🌎

Pointe-à-Pitre és la capital de Guadalupe i certament no tenia mol clar si em venia de gust veure-la perquè esperava una ciutat aburrida i sense res interessant per veure, petó ahir la Isabel i el Joel que s'acullen a casa seva, em van dir que sabien que m' agraden els graffitis, i que a la ciutat vella hi ha mols, així que aquest matí sense gaire convenciment he anat cap a la ciutat amb un trànsit horrorós on tothom fa el que li va bé, però un cop he aparcat ha estat realment una sorpresa. La ciutat en si no és bonica,bastant bruta amb deixalles a tot arreu, aceres trinxades i per tant amb accesibilitat nula sense tracció elèctrica, però ciutat vella és un altra cosa, mols edificis de fusta, bastant trinxat tot en general, però amb encant, com sol passar per el món, el veritable valor de la ciutat és la seva gent.a tot arreu hi ha gent venent roba i menjar, sigui una parada o el maleter del cotxe, no hi ha bars com aquí, la majoria de llocs per menjar són Food Trucks generalment mol vells i trotinats i els pocs que hi ha són per els turistes, jo he menjat pollastre amb patates a un xiringuito i estaba forca bo, però carisim, i no perquè jo sigui turista, es perquè a Guadalupe es caríssim tot, la bencina a 1'77 😱 o un refresc 4'00€.

Però el que m' ha enamorat del casc antic han estat els grafitis, es com una galeria d'art a l'aire lliure, per tot arreu, de bons i de dolents, així que no he deixat un sol carreró per recórrer amb la Batec, He fet 20 km, i com sempre tothom mirant-me com si sigues un marciano, donç en tot el dia només he vist un noi amb una cadira hospitalària, un trasto encara més vell i trinxat que la meva cadira, però a ell la meva li ha semblat de luxe, i es mirava la batec amb ulls d'incredulitat. Aquí  cal anar amb conte amb el trànsit perquè et surt un cotxe a tota pastilla per on menys t' ho esperes i es imposible anar per l'acera perquè estan trinxades, no solen tenir rampa i són mol estretes, així que si vols veure el lloc no hi ha més remei que anar per la calçada. De wc adaptat no cal ni parlar perquè no saben ni el que es. La gent es mol amable i s' ofereixen ajudar-te constantment si et veuen pujant o baixant del cotxe o vols pujar a una acera. Les noies joves totes mol arreglades i moltes excesivament maquillades, amb perruca i extensions de mil colors com els seus vestits.  Els homes hi ha de tot, però hi ha moltíssims amb rastes, inclòs policies, aquí és normal i mols la porten recollida amb una espècie de mitja, amb vertical sobre el cap, com si portesin un farcell de calçots al cap, 😂🤣😂. Altres la deixan caure sobre les esquenes i altre amb rastes increíblement llargues  enroscades al cap com una ensaïmada ( avui estic imaginatiu 🤭😁). També hi ha el típic negrata amb anells i collars d'or que pasen amb el cotxe i la música mol alta, i a les parades i botigues tothom té música posada, 

Així que avui la ciutat que us dono a coneixer, es  amb la transversalitat del seu indiscutible art urbà i  faré un àlbum extra només de graffitis perquè hi ha moltíssims, ho sento però és que no sabria com fer la tria, perquè hi ha de mol bonics i peculiars, i es a través d' ells que podreu tastar una mica aquesta manera d'entendre la vida que tenen els seus habitants.