Començar l'any amb filosofia

Les bones decisions vénen de la experiencia, però la experiència ve de les males decisions.

Mark Twain

Escritor nord-americà

💪❤️👍♿🌎

La costa nord de Basse Terre diuen que és la part més bonica de la illa de la papallona, sobrenom amb el que també es coneix a Guadalupe, per la forma de la illa. Jo avui he anat al que seria la punta superior de l'ala dreta. Aquesta part es diferent a la resta perquè te platges llarges, alguns estimballs a ran de mar, i per mi el més bonic, els manglars, que formen un micro hàbitat que és plena de vida, de fet anant per una carretereta que va paralel·la al mar m' ha creuat una petita iguana per devant, i sense baixar del cotxe, he vist crancs amb unes llargues pinces vermelles. Es  un lloc preciós per banyar-se, el problema per a mí es que nomes puc accedir a l'aigua arrosegan el cul i les cames, i no està prou net de branques i pedres com per garantir que no em faré mal, de fet qui ha pres mal amb una punxa de cocoter ha estat la cadira de rodes, he punxat, 🙄😤😕

 !! la mare que em va matricular!! Aquest viatge estic tenint tota els problemes posibles amb la cadira,  m'ho he pres amb filosofia perquè prefereixo començar l' any amb optimisme que maleint a tots els sants, i encara sort que estava a menys d'un quilòmetre del cotxe i fent equilibris he pogut arribar sense fer malbé la llanta. Si em poso a pensar a tots els grans viatges que he fet desde que vaig amb cadira de rodes, he tingut problemes a tots. Vaig punxar a Sidi Ifni al Marroc, al Tour per Europa el 2019 vaig tindre que cambiar neumàtic de la batec a Rotterdam i a Chequia, es va trencar el  caballet de la Batec a Varna, Bulgaria, i l'estiu del 20 que el vaig passar a França, es va espatllar la Batec a Estrasburg. Pero aquest viatje estic fent pòquer, perquè ja és el quart problema que tinc emb poc més d' un mes, també és cert que si em quedés a casa no em pasaría res, de fet quan tornava conduint tranquilament anava pensant que potser sóc una mica masoquista perquè em foto a cada "fregao" que fa tremolar, però també és cert que estar fent el que estic fent és mol engrescador, cada dia enfrontant problemes que amb la cadira suposen un repte, i em fa sentir que puc amb tot i em permet créixer a nivell emocional i personal. El problema afegit és que avui és festiu i demà diumenge, així que ja em puc oblidar de trobar un taller o botiga de bicicletes i per si no hi ha prou, els neumàtics que vaig comprar fa cinc dies són una 💩 i el he gastat del tot amb menys de cinquanta quilòmetres, mai més torno a marxar de viatge amb rodes primes, les vaig agafar per no tenir tants problemes al vaixell, però a terra els estic tenint tots.

 Espero que el Joel i la Isabel tinguin algun kit de reparació de neumàtics, i demà pugui sortir a veure algun altre racó de l' illa, i és més, tornaré als llocs que avui no he pogut baixar del cotxe.

P.D.  el Joel m' ha donat una cámara que té ell de recanvi i ja tinc arreglada la punxada, la cámara te un bon forat, i no sé si podré reparar-la, creuem els dits 🤞🤞🙄😬