La gran tragèdia de la vida no es la mort, es deixar de riure, d'estimar, de somiar.
És allò que deixem dintre nostre mentres estem vius.
Anònim.
💪❤️👍♿🌎🏝️🏖️
Quan tot està desendreçat o mal organitzat, els francesos diuen, "se an bourdel" i els tres últims dies han estat així. Divendres a Des Saintes vaig tindre que agafar el ferri del migdia en lloc del de la tarde perquè em vaig tornar a quedar sense cobertes i podia punxar, tip de problemes amb la cadira vaig dir prou, torno, vaig fer gestions i dissabte em vaig pasar el matí voltant per Pointe-à-Pitre fent temps mentre em confirmaven per marxar amb el vol de la nit, però finalment l'altíssim preu em va fer quedar a terra, amb la sorpresa que a l'arribar a casa la Isabel em diu que el Joël ha decidit marxar a l' hospital a París per problemes amb el tornell que es va trencar al vaixell, així que vaig acabar sopant amb ella i una amiga que es va quedar a dormir doncs al matí ben dora, van a fer barranquisme.
Diumenge, amb menys ganes que voluntat, vaig a un lloc que elles m' han recomanat i finalment es un bon lloc perquè puc gaudir de la jungla. Plou i l' olor és intensa, fa fresca, tot estat mol i mol verd, esta preciosa avui la mare natura, i els habitants de la selva, ocells i granotes posen veu a la musica que fan el vent i les gotes de pluja que cauen sobre les fulles, pura vida, i allà mateix aixoplugat sota un sostre de fulles de palma, em sento feliç d'haber perdut el vol, que ha valgut la pena només per viure aquests moments. Avui a tornat a pasar, voltant amb el cotxe sense saber exactament on anar, he acabat descobrint un parell de racons preciosos i de cirereta trobo una platja que puc entrar amb la batec i passejar a peu d' ones, la sorra és mol fina i està mol humida, perfecte per la cadira, he pogut banyar-me i gaudir de les ones i d' una platja de somni, ha estat perfecte, m'ha mancat ajuda de la gent que flipaven al veurem arrosegar el cul per la sorra per entrar a l'aigua, i la voluntat que hi poso perquè ja podeu estar ven segurs que hi ha una feinada per fer-ho i després pujar a la cadira desde terra, tornar a sortir de la platja, etc etc i etc. Ara sentat al cotxe mentre fosqueja i plou, em sento afortunat de poder estar aquí, a aquest racó de món gaudint tot i les moltes dificultats que tinc per poder accedir a qualsevol lloc, però aquí estic, seguint aquella dita que diu que si vols, pots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario