Fa anys un metge em va dir que em quedaven sis mesos de vida, mai li vaig guardar rancúnia per allò, fins i tot vaig asistir al seu funeral.
Keith Richards
Guitarra dels Rolling Stones.
💪❤️👍♿🌎⛵
Avui de matinada ha fet un bon xàfec i les previsions de pluja durant el dia són altes, així que seguint el consell del Joël, he marxat cap al sud de l'illa de Grande Terre cercant una mica de sol. Aquesta illa te uns 40 km de punta a punta i es la més poblada de les dues uns 200.000 habitants, i es nota forca, mol més edificada, mol trànsit i menys salvatge, tot i així al ser més plana té més platges i algunes són certament boniques. No he entrat a la capital, Point-a-Pitre i he anat directament cap a La Gosier pero esta mol habitada i amb mol de trànsit, així que he seguit cap a Sainte Anne tip del trànsit de la perifèria de la capital. He parat a tres platges que han estat un fracàs, perquè m' entengeu, moure's per aquí amb cadira de rodes demana tenir més moral que l' Alcoyano donç mols cops arribo, faig tot el número per sortir que trigo 10 minuts i només puc fer 50 metres, i no puc accedir als llocs més bonics. Exposo: Obrir la porta, seient i respaldo tots dos al màxim cap enrere, treure el xasis de la cadira que porto al seient del costat, ha de sortir entre jo i el volant que pasa justissim, el deixo al terra, les rodes les porto darrera meu, agafo la primera i la poso al eix, faig el mateix amb la segona però desde el seient del conductor costa bastant moure els 9 kilos del xasis i els 6 de les rodes, total 14 kilos que pesa la cadireta i cal pegar bones tibades amb els braços. A continuació aixecar el respaldo que está plegat perquè sino, no pasaría per la porta del conductor, posar el coixí, preparar la motxilla i deixar-la a un lloc que un cop feta la transferència a la cadira de rodes pugui agafar-la. Ara toca la batec, 15 kilos sense la bateria, una tibada de colló de mico per treure-la del maletero, posar la bossa i la bateria, tanco el cotxe i ja estic cansat però preparat per marxar. Donç ara penseu que hi ha més de la meitat de les ocasions que després de tot això, faig 50 metres i no puc continuar, tota aquesta feinada per no res, així que torno a fer tot aquest procés al revés, sovint si hi ha algú aprop aprofito per demanar-li que me"ajudi a pujar o baixar la batec del cotxe i guanyo mol de temps i esforç. Tot això ho explico perquè quan veieu les fotos no us penseu que és un no parar de gaudir, fer aquest viatge amb cadira de rodes es dur i pesat, jo estic disposat a pagar aquest preu perquè considero que em compensa i a més de sentir-me feliç, em fa més fort, però hi ha cops que engeraria la cadira a pendre pel sac, després que de tot això que he explicat, no em puc moure.
Però a la cuarta ha hagut sort, i la veritat és que pintava malament, ja que a l'arribar a Sainte Anne només treure el xassís s'ha posat a ploure com si s'acabés el món, i tot i que no he sortit del cotxe, només de tornar a entrar la cadira m' he fotut xop, però un cop a parar he fet tot el número per sortir hi he pogut fer mol recorregut i per llocs bonics. La part bona de la pluja és que al mullar la sorra de la platja la compacta, i puc acostar-me mol mes al trenc de les ones, i puc pasar per llocs que aixut seria imposible. A aquesta part de la illa hi ha mols més turistes, els xiringuitos a tope de gent i les platges amb forca gent banyant-se.
A continuación un altre cop al cotxe, un parell de platges boniques que no he pogut ni baixar però a Saint François he tornat a tindre sort i he pogut gaudir d' uns bons paisatges. Ja per acabar el dia he volgut anar a Pointe des Chatêaux, uns braç de terra d' uns deu kilòmetre amb mar a banda i banda i just al final hi ha una petita elevació rocosa d"uns 25 metres sobre el nivell del mar i també hi ha unes salines, però només arribar al pàrquing que estava a reventar, s' ha girat un vent molt fort i ha començat a ploure a galletades, no he pogut ni baixar del cotxe i no m' ha quedat més remei que girar cua. La pluja m' ha acompanyat durant l' hora i mitja que he trigat a tornar a casa ja fosc, i ha parat lo just per poder entrar a casa, però ara ja dutxat i sopat estirat al llit escrivint i amb el cant de les granotes, em sembla fins i tot una pluja encisadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario