Els pastors de l'Atlas

Piensa como un hombre sabio, pero comunícate con el lenguaje de la gente. 

    William Butker Yeats 

Poeta i dramaturg Irlandes

Es una terra d'homes intrigants, que coneixen bé els secrets de la mare natura, tot i que per nosaltres pot semblar severa per ells es el seu paradís. Fora de l'oasi només el pastoreig de cabres permet viure, i donen gràcies a deu per els que lis dona. Hi ha una expressió seva que m'encanta, Shalam, que vol dir quelcom com deixa que les coses prenguin el seu camí, o el que arribi, bo serà, i avui he deixat arribat tot allò que tenia que pasar,, com passejar per la Kasba de Taznakht, prendré un té amb el president de la cooperativa de els artesans de les estores de llana fetes a mà. El Hassan al veurem ha volgut saber del món, de Catalunya i Espanya, però el seu francés em costa mol entendre'l, tot i així la conversa flueix i es queda parat al veure com pujo a la furgo jajaja.

Arriben pocs turistes a aquest poble que en mig d'un altiplà àrid i fred i amb la serralada del Atlas guarnint el seu paisatge, bull de vida, comerç i com no, màgia. La gent es súper amable, educada i mol respectuósa. Tothom disposat a ajudar-me de veritat, marxo encantat i torno a la carretera per serres i terrenys àrids i freds. A una recta d'aquelles superllarges a ma dreta vec un camí en mol bon estat i decideixo agafarlo donç encara cap a les muntanyes i el paisatge salvatge i solitari fa vindre ganes. A cinc kilómetres trobo un petit poble, com sempre canalleta per aborrir i al cap de uns quinze kilometres la pista es fa mol dolenta i aparcó per continuar amb la Batec, brutal, de veritat. Hi ha un ramat de cabres pastorant  però no vec als pastors fins al cap d'una hora ben bona i ja de baixada els trobo al camí i no perdo la ocasió de saludarlos, no entenen perquè porto una bicicleta tant estranya fins que els faig entendre que es una cadira de rodes i flipen, em convidem a prendre un té que preparen al moment encenent un foc amb matolls  secs, y torna a aparèixer la màgia, i més si tenim en conte que nomes un d'ells parla una mica de francés.

Ha estat un gran moment , amb la música sonant d'un vell transistor que conecten a una mini placa solar amb uns cables rústics a més no poder. El Hysein m'explica  que té tres fills i dues dones i el Araan, te nou fills de dues dones, s' en riuen quan els dic que sóc divorciat o el que es el mateix, que no tinc dona. Amb gestos i una mica de francés ens anem conèixent, ha estat una estona que guardaré al meu cor amb il·lusió. 

Torno a la carretera, més serralades, més desert, més rectes, cap arbre, paisatge que segueixo fins la posta de sol i ja de nit, paro a un restaurant a un lloc que no se com es diu on tothom està mirant el Barça Madrid mentre jo aprofito per explicar-vos les meves aventures sopant uns ous amb tomàquet i espècies acompanyat amb té.