Viatjant pel cinturó d'Oriò
⭐⭐⭐💪❤️👍
Paro al mig del camí, són quarts d'onze i surto a mirar els estels, estiro les cames i em quedo apalancat a la cadira al mig del no res entre camps i sembrats mirant el firmament, fa un fred agradable que li dóna sentit a aquest cosmos blau marí, li dono las gràcies al pendre consciència del que sóc en aquest univers i em dic a miateix, !!no pot ser que estiguem sols!!, es imposible. Mentres, la meva ànima demana d' amagades al tot i al no res veure un estel fugaç , imagina que serà un bon auguri. Mentres gaudeixo de l'espectacle d' aquest infinit vec les branques d' un ametller que es dibuixen en la foscor del cel, i penso que en aquestes branques també hi ha un altre univers, i un altre mes a cada arbre, i dins d'ells, a l' últim fil de cada una de les seves arrels i branques, hi ha un altre forma de vida mirant i cercant una senyal de l' univers de la terra humida o del aire fresc que l' envolta, a cada pedra, terròs de terra, a cada fulla o mixònet, insecte o mota de pols hi ha un univers on uns altres ésser o formes de vida estant mirant el seu univers i preguntant-se el mateix que jo.
Una bruma dibuixa formes al cel, imagino que es un tul blanc de fil de seda que deixa entreveure la bellesa i l' intimitat d'una fada intangible i que del seu cor surt la lluantor de milions d'estels. De cop i volta, la meva imaginació fa un nou gir i li dóna forma d'un ull llegantí, d'una inmensa retina que està com jo, cercant nous estels, i jo darrera seu, com si d'una pantalla gegant es tractes vec les llums i foscors que ella em deixa veure, i es en aquests moment que el meu cor em diu que aquesta és la prova irrefutable que dintre meu hi ha milions d' universos i bilions de curiosos com jo, habitants d'aquests universos paral·lels, intentant endevinar que són i de que formen part.
Quan miro els estels i la lluna sempre em conecto amb la gent que estimo, just fa un any creuant l'Atlàntic, gaudint de la soletat que em regalava el fet d' estar a mil o dos mil quilòmetres de terra, em pasava hores i hores mirava el cinturó d'Oriò m' agradava pensar que potser els meus fills aquella nit també estàven mirant aquell mateix cel o aquella mateixa lluna, i això em feia pendre consciència que no estava tant lluny d'ells com pot semblar, ell estaven veien exactament el mateix que jo i això ens unia, !! Haaaa !!! Crido tot sol en mig d'aquesta lluminosa foscor, ! L'estel fugaç ha vingut a alegrarme el cor, ❤️, un desig complet 😊
Al llarg de la meva vida he vist centenars d'estels fugaços i cada una de les que he vist ha estat tant bonica i emocionant com la primera, per moltes que n'hagis vist , sempre et fan la mateixa il·lusió.
Dono les gràcies a l' ametller per la conversa, també als estels dons sempre n'aprens quan els escoltes, elles no menteixen mai i són tant savies com la mateixa mare natura, bona nit i bona existència cercadors d'estels i vida a l'univers.
💪❤️👍🌎🌞🌛⭐👀
No hay comentarios:
Publicar un comentario