quadern de bitàcola número 13

Un somiador navegant sota la lluna plena.

La lluna està plena de mirades que es van perdre cercant una resposta.

Anònim.

💪❤️👍♿🌎⛵🌝🌠

M' agradaria expresar en paraules la joia del mar sota la llum de la lluna plena, però no tinc paraules, al mig del mar les veles i el vaixell blanc és converteix en un estel sobre un mar fosc, a ponent Venus ens marca el camí, i a llevant una estora platejada queda reflexada sobre el mar donant sentit a un camí i un viatje al no res, la lluna troba una boirina que decideix transformar en un arcoiris de 360 graus, on el centre blanc intens queda envoltat per una corona roig burdeos i al seu voltant, un tenue color verd. És ara que entenc el que sentien els mariners fa mil anys, era un viatje espacial, cap a un univers d' aigua i llum, un viatje allà on ningú abans havia gosat anar, volant per sobre d'aigües que amagaven els secrets més maravellosos, i alhora les pors i temors del desconeixement i les doctrines dels esperits més terribles que es podien imaginar. Jo també sento els cants de les sirenes, i em vec abocat a cercar a les profunditats del oceà els seus secrets i el seu so irresistible, una força que m'atrau sense contemplació, voldria saltar a aquest mar de plata perquè hipnotitzat per la seva màgia, el que fa uns instants era una mort segura, ara és la porta a un paradís de corals i fades amb llargs cabells rojos i daurats, son la pura expresió dels àngels que m'ofereixen la seva mà per creuar l'umbral d'aquesta nova dimensió on la immortalitat conviu amb els plaers somiats i cantats per els  joglars, nòmades del vent que escampen les històries dels druïdes mes sabis, coneixedors del poder dels deus que just posar el peu a l'aigua  un calfred em recorre les entranyes i ja sóc presa del seu poder, que en cos i ànima es fa present, i sota la mirada de la lluna que tot o veu, no hi ha possibilitat s'escapar, i per sempre més quedaràs abduït per la seva llum, la seva bellesa. L' home que va partir ja mai més tornarà, la seva immortalitat quedarà per sempre al seu cor i la seva ànima, que reviurà novament alla on la teva mirada el vulgui retrobar, ell sempre estarà present sota el mar i sobre la terra.

Desperto d'aquest viatje a un altre dimensió, i a la meva ment arribant les persones que més estimo, i torno a cercar paraules crèdules per poder explicar i transmetre els que es sent perdut a un oceà, navegant sota la lluna plena.

Albert Cogul

18/12/2021

#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #trasatlántica #silladeruedas #felicidad #patapalos #viviendoenmifurgo #scubaalegre #arcvehiculosaccesibles 

Estrella Lab