Cuadern de Bitàcola 21 Decembre

Ningú envelleix per complir anys, envelleix per abandonar els seus ideals. Ets tant jove com sigui la teva força i la teva autoestima, ets tant vell com les teves pors, dubtes i desesperança.

Douglas MacArthur

23 día Cuadern de Bitácora 21 Desembre

💪❤️👍♿🌎⛵

Dinovè día a l'oceà, 10 nusos 250 graus oest mar lleugerament ondulada vent 16 nusos. Navegem a motor. Avui és el solstici d'hivern.

Ahir el Círil que es l'ajudant del capità va caure malalt, febre alta i mareig, la Bea el va controlant i no sabem exactamente què li passa, potser una insolació, la doctora diu que no es covid. Aquesta matinada el capità, donat que hi ha mol poc vent, ha decidit posar rumb directe amb motor per què amb el Círil ko, les maniobres amb les veles es fan massa conplicades, ja que només el pot ajudar el Bernuar, al Marc li costa perquè es mou amb dificultat, i la Bea i la Cathy tampoc saben com han de fer. 

Quan dic que em posat rumb directe a Guadalupe, no és per què no sigues el nostre rumb, és per que al navegar a vela, cal anar fent bordos, ziga-zaga per què el vent ens empenyi amb força.

La veritat és que ho agraeixo perquè estic tenint problemes gastrointestinals, i gestionar-ho aquí al vaixell es fa mol complicat per mi, tot i que en realitat donada la proximitat a la que estem no guanyarem més de 15 o 16 hores. És posible que demà al migdia estem a port.

Per els que no esteu familiaritzats amb la navegació a vela, el vaixell no pot navegar amb vent de front ni amb vent que entri per proa, per sota de 45 graus. En el nostre cas, cada dia el tenim o creuat de nord, i a les tardes d'est, per obtindrem el màxim rendiment cal que entri creuat però pot ser que no coincideixi amb el rumb, per tant, cal anar fent ziga-zagues perquè el vent et porti allà on vols anar. Just ara acabem de treure la Major i he sigut tot un número, aquí mi déu sap com fer-ho i el capità treu fum, ja es veia vindre...

Els solsticis tenen molta importància a nivell energètic, aquest any el d'hivern, torna a coincidir amb lluna plena com el de l' any pasat que vaig pasar al molí, van vindre  la Maria la Júlia i l'Oriol, tocant la guitarra i cantant cançons, i havia tanta força que vam acabar tot sis agafats de les mans en silenci, fent nostre aquells moments, . 

El Molí es un raco de món perdut a la comarca de Les Garrigues que es el lloc on vaig pasar els mesos més complicats del covid, però sobretot és el lloc on la meva ànima va trobar la pau per deixar enrere el dol de la meva lesió medul·lar, i em vaig retrobar amb la vida, va ser la primavera més bonica que mai i viscut, mai havia vist tantes flors i tanta vida, i sobretot va ser gracies a dues persones que ara son la meva família, la Ester i el Sisco i també una bona colla de bestioles:  gats; Noia,Maduixa, Gordito,Cara bruta, Mosqueta, Bizcotxo Cucurucha i Escuàda;  gossos, Trufa, Xeixa, Lluna, Camut i Trò; un cavall el Kali;  i cinc cabres, Chacho, Flori, Esteveta, Crida i la Malaguenya. Un lloc que serà al meu cor per sempre més.

Avui a les 19'30 el motor a començat a fallar fins que s' ha parat, amb un vent de 12 nusos no es posible navegar a vela, ha estat una situació de película: creuant l'Atlàntic amb un veler amb tres paios amb cadira de rodes, el segon de a bord malalt i el capità intentant arrancar el motor mentre es rasca la barbeta. Ha hagut un moment que tots em pensat, i ara què? Perquè estem a mes de 20 hores a motor del lloc més proper que es Guadalupe. Finalment ha pogut engegar posant el depòsit de reserva perquè amb el principal, per algún motiu el gasoil no li arriba be. Toquem fusta.

Guardia amb un cel estrellat que et deixa sense paraules,  es veu amb una claredat increíble el cinturó d'Orion i Casiopea en forma de w, però que donada la hora i posició es veu girada i es una M. Jo crec que són els estels que la troben tant bonica que li dediquen una constel·lació amb la la seva inicial.