Así que deja de tratarte mal hasta con los pensamientos, come comida deliciosa, camina bajo la luz del sol, salta al Mar, di la verdad que llevas en tu corazón como un tesoro escondido, se tonto, se amable, se raro. No hay tiempo para nada más.
Anthony Hopkins
💪❤️👍♿🌎⛵
Desè dia a l'oceà, mar mol mogut, ones grans 12 nusos , 250 graus oest, cel despejar.
Sabia que més tard o mes dora començaria a notar el cansanci, he dormit de tirón però em fot mal tot, tot es mou, la meva cabina està a l'amura de babor, just on trenquen les ones que a l' avançar va donant cops, es com tindre un veí que toca un timbalet tota la nit, de fet m'he despertat amb el cos totalment recolzat sobre la paret per la escora amb la que navega el vaixell.
Però un cop a coberta, veig com surt el sol, vec les poissons volants que arriben a pasar per sobre el vaixell, fins i tot fa uns dies alguns van caure a coberta. Paso moltes hores escrivint, o somiant despert pensant amb ella i amb ells, o amb coses absurdes com si aquest peix volador que va pasar volant per sobre el vaixell devant meu, havia vist abans un vaixell, ho si havia vist abans un ser humà. Diuen que els peixos no tenen memòria pero en realitat no ho poden provar, la ciència és basa en el que pot provar, però viu del que desconeix. Vivim moments en què la ciència és la nova religió perquè donem per fet que ho sap tot, i no és cert, sinó, jo no aniria en cadira de rodes, o sabríem com parlàven els egipcis, ni tant sols se sap com collons van poder construir les piràmides.
Estar a un lloc tant remot com l' oceà et fa donar-li la volta a moltes coses, mirar coses que els demés no miren ni pensen, de fet mentre faig totes aquestes filosofades em bé al cap El Vell i el Mar, les seves rumiades per arribar a port amb la seva captura, com evitar que els taurons es mengin el seu gran peix......
És increïble veure com hi ha uns ocells mol similars a una oreneta que están a centenars de quilòmetres de terra, volant a ras de les ones, !quina capacitat de supervivència!.
Avui hi ha força mar, les ones amenacen a pasar per sobre la borda pero no ho fan, alguna esquitxada com a mol, tot depen de la seva forma, avui arriben al vaixell amb energia per la aleta d'estribor però la part del darrera de la ona avui és mol més vertical i això provoca que el vaixell caigui lliscant lateralment alhora que la masa d'aigua que ens sustenta també cau uns metres. Al final t' acostumes, sempre tibant amb tot el que tens per mantindre l'equilibri. Jo per exemple al no tindre gairebé abdominals, lumbars ni oblicuos, he de lligarme la cintura al respaldo de la banqueta de coberta, i per escriure presionar amb els colzes sobre la taula o agafar-me a ella cuan el balanceig m'obliga, i així 24 hores al dia, es agotador.
La guàrdia de la nit sense cap novetat, 300 graus oest a 10/12 nusos, avui és la primera nit que no vec estels fugaços, però un peix volador d'un pam a xocat contra la meva esquena i ha caigut a coberta, !! És preciós !! L' he tornat a l' aigua ràpidament, la lluna creixent ilumina tot de manera que no fa falta encendre les llanternes per res, com si de un sol de mitja nit es tractés.
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #trasatlántica #silladeruedas #viviendoenmifurgo #felicidad #scubaalegre #arcvehiculosaccesibles #patapalos
Estrella Lab
Arc Adaptación De Vehículos Pmr
No hay comentarios:
Publicar un comentario