Hijo mío, la felicidad está echa de pequeñas cosas,
Un pequeño yate,
Una pequeña mansión
Una pequeña fortuna
Grouxo Marx
💪❤️👍♿🌎⛵
Vuitè dia a l' oceà rumb Oest 245 graus oest, sol radiant
El camarote del Germans Marx
Cap verd és una barreja cultural interessant. L' idioma oficial es el portuguès, però mols autòctons parlen Criollo que no deixa de ser una barreja de dialectes de les diferents ètnies i cultures que a través de dècades i onades migratòries han anat creant aquest llenguatge, es per això que em maravella sentir a algú parlar amb un accent, o amb una llengua diferent i desconeguda perquè darrera hi ha una cultura, el coneixement de moltes coses que desconec i que la meva ment inquieta voldríe saber. El Criollo però, no el parla tothom, ja que hi ha força immigració del Senegal que alhora aporta diferents dialectes i llengües del continent africà, per tant ja us podeu imaginar el "bourdel" lingüístic que hi ha.
En la llengua criolla Cotcho-ta vol dir amor, estima, i això és el que sent el meu cor i dedueixo que tambe el de tots cada un dels membres de la tripulació, per pendre la decisió de embarcar-nos i posar rumb a l'oest tenint els coneixements de navegació que tenim.
Si exceptuem al Capità que ja ha creuat una vintena de cops al Carib, Brasil i altres destins,i el Bernuar, que ho va fer fa 45 anys, i el Círil que ha navegat per el Carib, ja que ell és nascut a Guadalupe, la resta és el primer cop, i tenim poca o gens experiencia i coneixements en navegació d' alçada.
Donç ara poseu-vos en situació i traslladeu el pollastre lingüístic que us he exposat fa un moment, i feu contes del mateix però a la tripulació. 9 persones a coberta amb una percepció diferent, intentant posar veles amb vent de 40 nusos i ràfegues de gairebé 55, mar bastant moguda, masses d'aigua que venen a tota velocitat cap a nosaltres creant desnivells en algunes ocasions de més de cinc metres, de veritat, ones que m' han accelerat el pols perquè són el doble de les que tant romànticament parlava fa dies, i tot això amb el capità pujat un metre i mig al mastil intentant desenganxar la Major perquè pugui amunt, un altre cridant perquè s' ha enganxat una corda, la Bea al timó fotent bordos, la Katy que no sap quina corda ha d' estirar la botavara fotent cops de banda a banda, el Ciril intentant posar ordre mentres el capità dóna mes ordres que tothom interpreta a la seva manera, el Tom i el Joel que són paraplègics com jo, donant més indicacions, mentre les ones ens remenen com una baldufa i fotemnos xops, el vaixell pujant i baixant ones, la pasarela que es solta i cal córrer a lligar-la mentre el Ciril salva un extremis que la bolsa de la máscara i aletes de bussejar vaguin a l' aigua, ja que encara están a coberta perquè abans de sortir de port em omplert els dipòsits de combustible i el tap del gasoil ha caigut cuatre metres de profunditat i ell mateix s' ha sumergit a recuperar-lo. Per si no hi ha prou una escotilla oberta, la del meu camarot, regalima aigua a raig i el Marc que es mou ham dificultat perquè té secueles d' un ictus, baixa lentament i aconsegueix tancarla, no sense quedar moll com un peix i amb tot el terra mujat que el fa relliscar, mentres s' aferra a tot el que troba per no caure amb els cops de mar que segsejent el vaixell, i jo callat gaudint del espectacle, procurant mullarme el menys posible pensant que com sigui així tota la travesa fliparem, i mes aigua per sobre, i més crits i tothom estirant de cordes de tots els colors, mentres que també posem la Genova que flambeja amb forca fent un soroll similar a una cadena de detonacions i la corda que la subjeta, sembla cobrar vida pròpia i ens fa una dansa vertical, tal com una serp ho fa al ritme del sò de la gralla d' un hindú.
La banda sonora de l'espectacle també està a l'alçada, es un xivarri de crits en francès, els cops de mar que estan a la percusió junto amb les veles, i el vent bufant tal com si la banda afines alhora i amb tota la seva energia tots els instruments de vent amb un increchendo sense fi, una ària operística sense parangó, digna dels tres tenors, un espectacle de primer ordre viscut no només en directe sinó en viu, sobre la pell, una coreografia que deixan a l'alçada del betum la antològica i universal escena del camarote de los hermanos Marx, i lo digo en castellano para que se entienda,😂😂😂.
i que he fet jo? Dons pujar la cremallera de la jaqueta fins dalt de tot per mullarme el menys posible, endrapar galetes de xocolate i tararejar La Bohemme mentre gaudia de l' espectacle en el que finalment m' quedat dormit, així, tal cual, assegut i lligat a la banqueta de coberta en el mateix centre de la escena, a l'ull de l'huracà, m'he quedat dormit com una soca, moll com una mustela d' aquelles que es fan el mort cuan es senten en perill, incomprensiblement m' he quedat dormit com un nadó.
Els que ja em coneixeu sabeu que cuan m'agafa la morrinya em dormo si o sí, i que sovint explico els llocs on he dormit, a una estantería d' un tren, penjat d' una paret, sota una cascada o lligat a la branca d' un arbre, peró aquesta crec que és la becaina més èpica que mai he fet o faré. 🤪😂😂
i al cap de ves a saber cuánta estona em aconseguit ( em, es un dir) posar veles i navegar, aleshores m'he despertat i no s' ho podien creure que sigues capaç d' haberme quedat dormit en aquestes circumstàncies, s' han fet un far de riure a costa meva, i jo com ja sabeu els que em coneixeu, m' he afegit dient rucades amb el meu francès de pandereta que encara els feia riure més, i aquest senyores i senyors espectadors ha estat el primer acte d'aquest maravellosa bojeria que es creuar l' Atlántic amb un petit vaixell de vela i la meva cadira de rodes.
Així que ara, ja estirat a la meva llitera aixuta però humida, remenant-me al ritme de les onades escric la crònica d' un viatje que promet ser mogudet 😂😂😂, i si em disculpeu, ja seguire un altre estona que m'agafen ganes de fer un altre becaina.
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #viviendoenmifurgo #silladeruedas #felicidad #patapalos #trasatlántica #scubaalegre #arcvehiculosaccesibles #capvert
Arc Adaptación De Vehículos Pmr
Estrella Lab
No hay comentarios:
Publicar un comentario