La oscuridad no existe, la oscuridad es en realidad ausencia de luz
Albert Einstein
💪❤️👍♿🌎🌈🌕🌠
15 Cuadern de Bitácora 13 de desembre
Onzè día a l' oceà, mar moguda, ones ben grans, 250 graus oest, 12 nusos i cel lleugerament ennuvolat
La fatiga comença a ser evident, i genera problemes individuals i de convivència. El Tom que es també paraplègic ha caigut de la llitera aquesta nit amb un cop de mar que ha escorat el vaixell repentinament, el tenia al costat i no podia fer res per ell perquè a prou feina em mantenia jo al meu llit, li ha costat un munt aixecar-se, però ho ha aconseguit. Li tocava guàrdia de 06'00 a 09'00 i no l' ha volgut fer, no he entès el perquè cuan el Círil l' ha vingut a buscar. El Marc que té secueles d' un ictus ahir es va donar un cop al genoll que li va provocar una ferida mol sagnant, El Renoir porta el canell esquerre embenat per una esginsada, la Bea que va de senyora i no fot brot, jo tampoc és que faci gaire, potser podria fer més tot i que es super complicat mourem amb la cadira amb aquestes onades.
Avui les ones fan respecte, i cada cinc o deu minuts arriba una que t'acollona i fa anar el vaixell com una titella, i ens fa escorar a banda i banda amb tota la seva energia.
Tot això fa que estiguem tensos i cansats, no és res que no esperes, però viureu en primera persona, notar el dolor als braços, hombros, colzes, canells d' estar fent força 24 hores al dia, i el cansanci emocional em va desgastant inexorablement, no aneu a pensar que no' afecta, us poso en escena:
Per llevar-me del llit, un cop he aconseguit vestirme fent mil cops la croqueta sobre el llit on no puc seure perquè tinc la llitera de sobre a 50 cm. i agafant-me a tot arreu, he d' aconseguir calçarme al llit perquè a la cadira es impossible, cauria, per fer la transferència a la cadira has d' esperar just al moment que estem sobre la ona i pasar d' una ràpida embrencida, a continuació el mes probable és que et posis a una roda i et tinguis que agafar de les lliteres o cordes que tenim penjant, el lloc és estret i cal girar la cadira sobre el seu propi eix i anar al wc on la cadira queda encaixada entre la porta i un armari, fer transferència aixecant la cama esquerra per sobre del meu cap per posar un peu dintre i després, agafant una corda del sostre pasar l' altra cama, fer el que tinguis que fer i tornar a fer tota la operació a l' inversa, tot això amb el vaixell movent-se tridimensionalment. A continuació desencaixar la cadira i marxa enrere fer dos metres trobant tot tipus d' obstacles, coses que han caigut, o s'han desplaçat, però el que més m' emprenya és trobar tot el que el Tom deixa per terra, sabates, el coixí de la cadira, les sondes i bosses de pipí...... Sense comentaris.
Un cop preparada la bossa amb tot el que necesitaré a coberta em poso la jaqueta fent un número per no acabar per terra ja que la cadira es posa a una roda a cada moment.
Torna a girar la cadira, passadís del wc on cal anar desencaixant la cadira i sortida al menjador interior on hi ha més espai i comença el joc de desfrenar la cadira en el moment just per avançar agafant-te a cualsevol cosa sòlida que trobis, quan t' enganxa la ona amb la cadira desfrenada tens que aguantar agafat fins que es torni a posar pla i aprofitar aquest moment per avançar fins a arribar a un espai entre el banc del menjador i la cuina, on quedes una mica protegit, ja que tens a banda i banda lloc on la cadira tot i que s' aixequin les rodes no volcaras. Un cop has aconseguit esmorzar i endreçar, pujar a coberta, es un altre numeret. fer la transferència a un banquet que fa d' elevador. Encara que la cadira estigui frenada marxa patinant així que ja podeu imaginar la mogudeta. Un cop feta la transferència agafo el coixí de la cadira, el cinturó per lligarme a coberta i la bossa que la porto mossegant i amb l' altre mà el comandament per pujar. Un cop a dalt, algú ja ha fet córrer la banqueta de coberta que em queda a l' esquena on he de fer la transferència d' esquena agafant-me allà on puc, poso el coixí, em lligo i ja estic a coberta, i el més probable com ha estat avui, es que després es' aquesta història que a temps real son 30 minuts el primer que et pasa a coberta es que et cau una galletada d' aigua.
Hi aquí assegut escribint paso una mitjana de 11/12 hores al dia, i aquesta operació la faig 2 cops al dia.
Just a l'acabar d'escriure i guardar el tel, ens ha enganxat de ple una ona enorme. Jo vaig sentat mirant a estribor, veient en directe com arriben les ones de sotavent i quann la he vist vindre he deixat anar un ostia, ostia ostia putaaaaa.
La ona ha escorat tant el vaixell que m' ha posat mirant el cel, el Tom i el Renoir estaven a estribor i han aguantat bé igual que jo, pero la Bea i la Cathy que estaven a babor pero on el mar ha entrat a manta, han estat a punt de caure, cuan' he girat he vist a la Bea totalment coberta d'aigua agafada al timó, la banyera del vaixell s'ha transformat en una piscina amb dos pams d' aigua que m' ha posat les cames en remull.... Ha faltat poc per tenir un bon susto, i encara falten 8/10 dies, 🙄🥺, que no nos pase nà 😬
Es posa el sol a les 7'30,, rumb oest, 10 nusos i la mar ha baixat una mica.
Plou durant 3/4 minuts i em deixa les cames i peus xops pero no em mullo el cos, la jaqueta del Decathlon fa la seva feina
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #trasatlántica #patapalos #silladeruedas #felicidad #scubaalegre #viviendoenmifurgo #arcvehiculosaccesibles
@estrella la
No hay comentarios:
Publicar un comentario