Que gran és el Teide, ens anem allunyant d'ell i vaig prenent consciència del que vol dir 3715 metres per sobre del nivell del mar i veus aquest gegant tot sencer de cap a peus, hores navegant i no desapareix, així que després d' una preciosa posta de sol baixo a la meva cabina a dormir perquè em toca guàrdia de 21 a 24.
Els cel està increíblement estrellat, només treure el cap al exterior quedo impresionat per l' espectacle, es veu amb molta claredat la via làctia i els estels brillen de manera impresionant, si afegim el fet de navegar de nit el moment pasa a ser d' un altre dimensió, veiem estels fugaços i una especialment que els tres que som a coberta cridem alhora !!! Hoooo Món Dieu !!! Dura un parell de segons i a l'últim moment esclata multiplicant la seva lluminositat, si hi ha un lloc i moment magic al món, es aquest, i jo i sóc aquí vivint-lo.
Deixo que la meva mirada es perdi a l' univers i van apareixent nous estels, el moviment del vaixell a la foscor i el so del vent i les ones em fa creure que estem allà dalt, surcant amb la nostra nau un mar d'estels.
Les tres hores de guàrdia han pasat volant i torno a la meva cabina per dormir, no us vui ni explicar el númeret d' equilibri i destresa que significa arribar al llit amb la cadira per llocs que pasa tocant banda i banda alhora que s'aixeca una roda i surts disparat mentres t' agafes a tot el que trobes per no estampar-te i caure, peró el que estic vivint val això i molt més.
M'adormo mentres el vaixell em gronxa com un nen, el nen que viu al meu interior va tancant els ulls fins a perdre la consciència de la realitat, es un somni?... No ho sé, ni ho necesito saber.
No hay comentarios:
Publicar un comentario