El hombre no muere cuando deja de vivir, pero si cuando deja de amar.
Charlie Chaplin
💪❤️👍♿🌎⛵
Novè dia a l'oceà mar amb ones que no et deixen indiferent, 10/12 nusos 250 graus oest.
El sò de l' alarma del móvil em desvetlla per recordar-me que em toca guàrdia, estic una mica tocat per el vall de mar, de fet ahir va ser el primer cop desde que estic embarcat que em sentia malament, no vaig dinar ni sopar, i la guàrdia de la nit va ser la primera que m'he sentit obligat, ja que tenia la sensació que treuria la bilis en cualsevol moment, tot i així,no vaig dir res. A coberta de nit amb el vent a la cara, el reflexe de la lluna sobre el mar i la meva capacitat per viatjar ámb la ment van obrar la màgia i em vaig començar a trobar força bé, i vaig començar a grabar audios amb frases i històries que em venien al cap, pe després poder escriureles i compartir-les amb vosaltres, fins i tot a les 24'00 cuan vaig acabar la guàrdia no tenia gaires ganes de baixar però la Bea que es la meva companya de guàrdies es moria de ganes d' allitar-se, així que vaig baixar, sopar una patata bullida freda amb oli i sal i una llesca de pa que vaig devorar amb ganes, mentre anava fent equilibris a una roda per no acabar per terra. Un cop vaig aconseguir arribar al llit com vaig poder, em vaig posar a dormir amb una bossa preparada per si de cas acabava malament.
Avui tothom està tocat, el capità just intenta fer una becaina perquè ha estat a coberta tota la nit, el Tom baixa de la guàrdia i no diu ni mù ,amb la cara paga, el Marc veu que em vui llevar i m'acosta la cadira que està bolcada al menjador, el Ciril també està ko, peró el vaixell no deixa en cap moment de navegar, 10 nusos i vent a 25/30 nuso amb la proa mirant a l' oest, cap a la inmensitat de l'oceà Atlàntic.
El fet que estem tots tocats te una explicació. Primer que hi ha mar, però la principal es que les grans ondulacions d' aigua que ens van empènyer cap al sud desde Tenerife, venen del nord amb una mica d' oest. Fins a arribar a Cap Verd ens entraven per popa i el moviment del vaixell era només de proa a popa, pujar i baixar, peró ara amb rumb obertament oest, les ones ens entén per la aleta d' estribor fent que el moviment del vaixell sigui també lateral i tot es mou en totes direccions, així que cuan estem a sobre de la ona, el vaixell baixa fent una diagonal que provoca que ens escorem mol a les dues bandes, la única que no sembla que l' afecti gaire és la Cathy, que seu a coberta i es posa a llegir un bon totxo.
Hi ha més problemes que em van desgastant i es el desordre, no paren de caure coses, i si ja és difícil moures per dintre amb la cadira agafant-me amb força a tot el que puc per no acabar estampat, cal anar apartant coses. Al camarot la cosa es multiplica, dormim 4 persones, a sota els llits hi ha caixes amb eines, menjar, sacs, que van movent-se de lloc, més sabates, la cortina que cau, una porta d' armari mal tancada, humitat de l' aigua que va entrar ahir.per tot arreu, i el que més m'emprenya, les deixalles del Tom.
Els paraplègics no només patim problemes de mobilitat, hi ha un de pitjor i es que també s'espatllen els esfinters, això vol dir que tenim problemes greus per evacuar tant la femta com la orina i cada un ho soluciona en funció al que la lesió ha afectat els seus esfinters. El Tom es sonda al anar a dormir, un parell de cops cada nit i al llevar-se, això vol dir que es posa un tub per el penis fins a arribar a la bufeta per extreuren la orina, així que aquest matí al llevar-me estaven les sondes i les bosses d' orina per terra, uns pantalons, el seu arnes de seguretat i un munt de sabates seves i també de Marc, el mateix passa a la cuina i l' espai central dintre del vaixell i tot això en un espai tant petit, i nou persones a acabat per esclatar.
El Círil ha demanat que tothom posi una mica més de la seva part i el capità li ha fet costat, la Bea s'ho ha pres a malament, la Cathy que també curra un munt també s' ha queixat i el Joel ha anat una mica de sobrat i jo crec que s'ha equivocat, jo he escoltat i he preferit no dir res ja que crec que faig tota la feina que puc fer, i tinc perfectament endreçades totes les meves coses sense que aquestes envaeixin espais comuns o d' altres companys.
Tenia que pasar tard o dora, i no serà la última, ja que també hi ha responsabilitat de la Olivia propietària del vaixell, que no navega amb nosaltres al no tenir ben clarificades moltes coses del vaixell.
Guàrdia de la nit tranquil·la, gaudint dels estels.
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #silladeruedas #trasatlántica #scubaalegre #travesiaatlantico #viviendoenmifurgo #arcvehiculosaccesibles #felicidad
Estrella Lab
Arc Adaptación De Vehículos Pmr
No hay comentarios:
Publicar un comentario