El ser humà que s'aixeca, és més fort que el que no ha caigut
Viktor Frankl
20 dia Cuadern de Bitácora 18 Desembre
💪❤️👍♿🌎⛵
Setzè día a l'oceà 10 nusos 300 graus oest nord-oest dia clar i núvols, mar moguda, vent 25/30 nusos.
Tècnicament estem a América, falten tres o cuatre dies però estem ja sobre el gran golf que es Brasil i dóna forma a América del Sud, sobre el mateix paralel de les Guayanés. Aquesta matinada ha hagut un altre desconnexió del pilot automàtic que ha provocat un altre viratge inesperat del vaixell, però aquest cop el capità ha pogut actuar abans per rectificar a temps i evitar que el vaixell quedes proa a l'est com ahir nit. Si hi alguna cosa en aquest viatge que tenia i encara tinc esperança, es en veure balenes, queden tres o cuatre dies per arribar i espero que el destí em doni aquest privilegi.
Sembla que tinc conexió directa amb la mare natura, una mena de conexió espiritual que escolta el meu cor.... Un cor que s'acelerat d'emoció al veure com una gran figura fosca lliscava sota una gran ona per darrera del vaixell, el ventre blanc em confirma que ho es, no te mes de 10 metres, i just al pasar per el costat del vaixell la seva aleta dorsal i el seu llom han sortit de l'aigua per respirar, he cridat d' alegria i d'emoció,
!! BALENEEEEES !!, el meu crit es alhora que el crit del Cristopher, el capità, ell ha vist un altre. Tothom comença a correr cap a les baranes a gaudir del privilegi que ens brinda la mare natura, un altre pasa per sota el vaixell i es gira mostrant amb claredat el seu ventre blanc, ! son precioses ! Un altre a babor, i més a estribor, un altre que surt a respirar, estan al nostre voltant, crido d'emoció cada cop que surt una a respirar. Han estat 20 minuts amb nosaltres, no sé si era un grup mol gran o eren les mateixes fent voltes al nostre voltant, m'han omplert el cor de joia, i com no, la imaginació i la memòria m'han recordat un conte que vaig escriure al 23/25 anys que es titulava Blau. A Lleida hi ha una verge del blau, i algunes noies tenen aquest nom, cuan ho vaig descobrir em va sorprendre agradablement i no sé com, vaig començar a escriure un conte d' una petita balena que es deia blau, que queda barada a la platja on li espera una mort segura, però era tant intensa les seves ganes de viure, i tanta la estima de la seva família, que la mare natura li coincideix el privilegi de la reencarnació, sobreviura, però transformada en una noia d'ulls negres, però l' encanteri oblida transformar la seva ànima i tot i que el seu cos és humà, la seva ànima continua sent el de la petita balena, que es pasa la vida aprop del mar, cercant l' escalf de els éssers que ella sempre va estimar. De fet, quan estava a institut Guttmann, mols cops vaig recordar aquest conte que havia estat premonitori de la meva reencarnació.
Durant la tarde em vist vàries balenes, ocells pescant peixos voladors, un parell de meduses immenses i com a traca final ens han estat acompanyant una colla de dofins d'una espècie molt gran, de fet al principi hem cregut que eren més balenes, però el capità ha dit que estava segur que no ho eren, però l' espectacle ha estat impressionant, dofins de potser cuatre o cinc metres que passaven per el costat del vaixell i també per sota, alguns veiés com donaven la volta i nadaven panxa enlaire, durant cuatre hores els em tingut amb nosaltres donant sentit a la bogeria que significa estar aquí al mig del no res. Després a la posta de sol, sopar que ha acabat a la llum d'una lluna inmensa, m'emociona poder gaudir així de la natura, amb paisatges i situacions dels que no tinc costum de veure, amb mols moments que m'arriben mol a dintre del cor, perquè avui serà un dia que ja mai oblidaré, el dia que vaig veure balenes per primer cop.
La guàrdia de la nit tranquila, gaudint de la lluna que juga a fet i amagar amb els núvols que de tant en tant, també li fallen els esfinters i deixan anar una pixarradeta d'aigua 😂. Pura vida, amb accent a totes les lletres.
Son les 23'30 de la nit i continuo badant Amb la lluna, potser us sembla una rucada, però l'Atlàntic no fa la mateixa olor que el mediterrani i ves tu per on, el meu cor sent melangia, i em ve al cap.
Quizás porque mi niñez sigue jugando en tu playa, y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya.
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #trasatlántica #silladeruedas #felicidad #patapalos #viviendoenmifurgo #scubaalegre #arcvehiculosaccesibles
Estrella Lab
No hay comentarios:
Publicar un comentario