Si ho intentes, sovint estaràs sol i potser espantat, però ningún preu és massa alt, per el privilegi de ser un mateix.
Friedrich Nietzsche
He creuat l'Atlàntic.
💪❤️👍♿🌎⛵
25 dia Cuadern de Bitácora 23 Desembre
Vint-i-unè día a l'oceà
Pujo a coberta a les 6'45, 2'45 hora local, al pujar amb l' elevador tinc força problemes, ja va fallar ahí nit, però avui, just ha arribat a dalt i ha rebentat una politxa, per tant està fora de servei, es greu perquè fa mala pinta.
Naveguem amb la Solent i la recollim per entrar a motor, la entrada de nit es complicada, no queda clar com accedir a la marina perquè hi ha alguns illots i la costa és força irregular, però mica en mica anem trobant la entrada, cal anar seguint una línea de boies, el capità està mol neguitós, pujant i baixant constantment per veure els indicadors que hi al taulell de comandament, i el Círil portal timó, tothom està mirant a banda i banda per asegurar que no toquem en lloc. Cal deixar un illot a babor i entrar per un canal fins a trobar la marina a estribor, encarem cap a la marina i ja veiem el pantalà, el capità dubta de per on ha d' entrar, surt del canal i toquem fons, em quedat barats a 20 metres del pantalà, aquest viatge no vol acabar.
El capità idea un pla per lliberar el vaixell, es llença a l'aigua amb una driça que pasa per la boia d'un mort que hi ha darrere, fa pasar la driça per el winch elèctric i voilà, el vaixell es mou,veiem a la Olivia que ens espera al pantala que está a 40 metres d'on em barat. Un amic que bé amb ella ve nadant fins al vaixell, coneix també al Joël, un paio fort, amb perilla llarga de cuatre dits, menys de 50 anys, ve a donar un cop de mà però la feina ja està feta, ara ja només cal fer marxa enrere i tirar amarres, parem motor, son les cinc del matí del 23 de desembre,24 dies despres de Salpar del port de Santa Cruz de Tenerife, arribem a la marina de Pointe-à-Pitre, estem a Guadalupe i em arribat creuant l'Atlàntic a vela.
Estic sentat a coberta,escribint aquest cuadern que avui veu el seu últim capítol i em fa rabia perquè estic a pocs metres de poder baixar a terra però no ho puc fer, es un d'aquells moments en què la cadira de rodes et talla el rotllo. Cal posar la rampa, la meva cadira encara es a dintre i preparar un munt de coses abans de poder baixar a terra, així que acepto el tap de rom que m' ofereixen i m'el vec d' un glop, es la primera vegada a la meva vida que em bec en dejú quelcom similar però baixa bé, comparat amb el Groge, el rom de cap verd sembla aigua, crec que fins que no baixi a terra, no sentiré que he arribat, i en tinc moltes ganes. Finalment faig una reparació ingeniosa de l'elevador amb un mosquetó i surt bé, faig la maleta, el Círil em munta la cadira i treu la Batec del compartiment on porta 15 dies, el salitre a fet la seva feina, oxidació al disc de frens, els frens es queden agarrotats, fa pena.... em poso a netejar i engreixar cada punt de la Batec que ha quedat tocat i en 30 minuts la torno a deixar com cal.
Baixo al pantalà, i només la sensació de tornar a tindre espais per mourem amb la cadira em reconforta, i ara si, trepitjo terra després de 21 dies al mar estic a la illa de Guadalupe, al continent americà, he creuat l'oceà Atlàntic a vela, em sento feliç, tot a anat com esperava i he escrit prou com per escriure un llibre però el millor és que l'Albert que avui trepitja terra ferma, ja és un altre Albert, una mica més savi i també una mica més ignorant, una mica més fort i una mica més jove. Mentre he estat a l' oceà han estat els aniversaris dels meus fills Ángel i Daniel, ha crescut l' afecte que sento cap a tota les persones que estimo i he descobert que estic enamorat, i com no, que cada cop estimo més a la mare natura per tot el que em dóna.
Voldria donar les gràcies al Capità Cristhofer i al Círil per el seu esforç, i a tota la resta de companys que ja per sempre més quedaran al meu cor: Cathy, Bea, Marc, Bernuar, Joël i Tom, també a la Olivia per donar-me la oportunitat i d' alguna manera també al Estrella, un veler que ja forma part del que sóc, per portar-me fins aquí,al final del somni d creuar l'Atlàntic.
#albertlleida #patapalos #silladeruedas #felicidad #trasatlántica #scubaalegre #travesiaatlantico #elmundoensilladeruedas #viviendoenmifurgo #arcvehiculosaccesibles
Estrella Lab
No hay comentarios:
Publicar un comentario