Costa sud de Gran Terre, Guadalupe

Si la vida posa a cadascu al seu lloc, a mi que em posi a una amaca al Carib.😉

Anònim, però podria ser perfectament meva 🤣😂

💪❤️👍🌎⛵⛵

Quan fas viatges tant llargs, arriba un punt en què ja no recordes d'on vens, i has de dir-te a tu mateix que la teva vida sol transcórrer a un altre lloc, que això és real però passatger, i que algun dia vas sortir de casa, i algun altre hi tornaràs,  donç ja fa cinc setmanes que vaig començar aquests viatge per dos continents i un oceà. Avui mirava l'horitzò desde la costa oest de l' illa i pensava en lo aprop que está Venezuela, crec que a uns 700 km, i aquí no hi ha un sol llatí, ni tan sols turistes hispans, de fet ja fa tants dies que parlo amb francès, que ja fins i tot hi penso. Però si em costa entendre al Joël i tota la colla del vaixell, encara més als natius d'aquests petits pobles, donç a mes del accent absolutament tancat, barrejen el francès amb paraules criolles i em quedo amb blanc quant algú em diu quelcom al carrer. Avui he voltat per el poble Basse Terre, antiga capital de l'illa  però després de l' erupció del volcà de La Soufrière al 1797, que està mol aprop del lloc, va anant perdent població que es va anar desplaçant cap a Gran Terre, l' altra illa que es de formació calcària i no volcànica. En tot cas es un bon lloc on venir a parar doncs és un poble mol tranquil. He anat fent com ahir, cercant racons amb el mapa i amb el localitzador de Google maps, perquè al no tenir internet, no em funciona el mapes de carreteres online, i cal anar com abans, mirant els cartells. Al poble m' ha sorprès veure a la canalla jugant amb patinets casolans, fets amb coixinets i fustes com fa cincuanta anys es feia aquí. A nivell turístic aquí està tot mol parat i la major part dels establiments d'hostaleria estant mol vells i tancats, no es veu ni un hotel i hi ha mol pocs gites d'etape, que es la versió francesa del bet & breakfast. A mi ja' está bé, prefereixo veure llocs on tot porta el seu ritme, aquí la gent no té presa, estan al carrer fent petar la xerrada, i deixant que el día vagui pasant. Per el que tinc entès l' atur es concentra exclusivament en la població de color, i tot i que aquí la vida es mol cara, no hi ha manca de vivienda i a qualsevol racó aixequen un lloc per viure, i fer un hortet costa poc perquè creix tot mol rapit, amés que està plè de bananos i cocoters per tant, es pot aconseguir prou menjar a cost cero o mol baix. Aquí plou mol, la época de pluges es de final d' agost fins a primers de novembre però tot i així, cada dia fa algun raig, només cal mirar els registres de pluja, a la part alta de la illa, al volcà, hi ha núvols 300 dies l'any i arriba a registrar un acumulat de 12 metres d'aigua per metro cuadrat, es una autèntica barbaritat, i la illa està plena de barrancs amb grans cascades i gorges. Però avui ha fet un dia de sol i he fet un munt de quilòmetres cercant racons i com podreu comprovar, la caça de fotografies d'avui no ha estat malament.