La bellesa no es una cara bonica, la bellesa és una llum que surt del cor.
Yibrán Jalil Yibrán
Poeta i novel·lista libanès.
💪❤️👍♿🌎⛵
La illa de Karuquera que amb arauako, i criollo vol dir illa de les bones aigües es el que avui coneixem com a Guadalupe, que forma part d'un l'arxipèlag d'illes de les baixes Antilles i són territori francès d' ultramar. De fet Guadalupe són dues illes separades per un estret braç de mar de poc més de 200 metres d'amplada que anomenen Rivière Salèe, i que actualment estan units per dos ponts. Jo estic vivint a Petit Burg, a l'illa volcànica de Basse Terre que es mol montanyosa i plena de barrancs i cascades on hi ha el volcà de La Grande Soufrière de 1350 metres d'alçada, envoltat per una jungla inaccesible i espectacular. He llogat un cotxe per poder tenir llibertat de moviment però cal anar amb compte perquè aquí el trànsit es una mica peculiar i hi ha llocs on la gent va com vol. Avui he estat voltant per la costa Sud-est de la illa, desde Goyane fins a Trois Rivières. Es un territori amb una vegetació exuberant que arriba fins a la mateixa línea de costa formant manglars i té poques platges, el pobles son humils i petits, on viuen bàsicament de l' agricultura, cafè, cacao, vainilla, cocoters, plataners, pinya i canya de sucre, tot i que també alvocat, mango i altres fruites tropicals, i es veuen per tot arreu vaques pasturant amb esporgabous a l'esquena, i que tenen tota la herba fresca que volen, i també vas veient petites parades de peix per la carretera i sobretot de fruita. Les dues platges que he vist, la de de Sant Claire i la de Roseau que estan al sud de Goyane eren totalment desertes, són llocs on cal anar amb compte per les corrent i per el que he sentit, també amb els taurons de puntes blanques que han provocat alguna víctima aquest any. Esta tot esquitxat de petits nuclis habitats formats bàsicament per velles cases d'estil colonial i moltes cases de fusta i mòduls, son a la seva majoria cases mol humils i la població es bàsicament de descendents africans sempre respetuosos i amables que no dubten saludarte, tots parlen francès però també parlen una llengua criolla, derivada de la barreja de cultures africanes, india, espanyola i anglesa que la illa ha tingut.
Un dels llocs on he anat ha estat al parc nacional de Guadalupe que es la part central de la illa, i he fet la primera incursió per Gran Etang i les cascades de Carbet totalment inaccessibles per mi, es un lloc molt escarpat on la carretera serpenteja entre la jungla i va remuntant i fent pujades mol fortes amb ondulacions que perds de vista la estreta carretera que puja amb ganes, envoltada d' una jungla de palmes i cocoters a la part baixa i hibiscus, bambú, buganvilles i marqueses , es espectacular, a sobre quan he pujat plovisquejava i encara li dónava un plus. No he provat ni a baixar del cotxe però fer la carretera ja és un pur espectacle. Els arbres estant colmats d' enredaderes i moltíssimes altres plantes que lluiten per buscar la llum, flipo amb les marqueses que es fan inmenses, amb fulles d' un metre i mig i que s' enfilen per els arbres cobrint-los fins a fer-los desaparèixer, de veritat es un pur espectacle i el xivarri que fa la fauna de la jungla es increíble un no parar de pitos i cants d'ocells que li dona una armónia al lloc que t'enamora. Hi ha moltíssims ocells de totes les mides i tots els colors, desde colibrís que semblen insectes fins a Fragates i Pelicans que habiten a línea de mar.
He acabat el día a Trois Rivières, un petit poble amb bars que semblen xavoletes pintats de colors llampants on sona música zouk, reggae i hip hop. És veuen alguns turistes, doncs del petit port surten els vaixells cap a les illes de Petite Terre, dos illots pràcticament deshabitats units per un arrecife de corall.
Al caure la nit he tornat cap a Petit Bourg i demà seguiré descobrint nous paisatges i gaudint d' aquest raco de món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario