Em desperto a les 8 i comença el meu vall amb la cadira i les ones, aconsegueixo organitzar-me, esmorzar i sortir a coberta en punt per la meva guàrdia del mati, es laboriós amb la cadira,un assaig d'equilibri i destresa a l' interior del vaixell, però tinc uns companys que no perden la oportunitat d'ajudar.
Cuan estàs a coberta impresiona veure com una massa d'aigua dos metres per sobre teu, llisca suaument fins a pasar per sota el vaixell, i ens aixeca com si siguéssim lleugers com una joguina, de fet aquestes ones que entren per l'aleta de babor són un bé de déu, perquè ens empenyent sud sud-oest que es el rumb que portem.
A la nit em estat navegant només amb el Trinquet, la vela petita que hi ha debant de la Major que ha fet la seva feina de manera excelent, dons els 35 nusos del vent que entraven de través per l'aleta ens han dónat 14 nusos amb una mol bona navegació.
Al migdia estem navegant amb la major a tres cuarts amb la botavara totalment oberta a sotavent i la Genova que es com un Trinquet o Foc més gran, amb 20/24 nusos de vent navegem suaument a un màxim de 9/10 nusos i com sempre, surfejant les ones.
Han començat els primers problemes amb els marejos, el Marc te problemes desde ahir vespre i el Joel ni prova a pujar a coberta, jo tinc ardor d'estómac i una mica raro, però em trobo be.
Sóc una persona mol afortunada perquè he vist sortir i posar-se el sol a mols llocs del món, llocs i moments mol bonics però la d' avui ha estat de película, un banc de dofins ens han envoltat saltant i surfejant les ones, jugaven amb l' estela del vaixell i si et fixaves ve, alguns ens miraven de reüll, he sentit la seva presència com quelcom especial dins meu, eren famílies senceres, amics avís,tiets germans pares mares i fills, m' han fet somiar que a algun altre vida jo i les persones que estimo vam ser com ells i m' han recordat un llibre que vaig escriure als 25 anys i que va quedar perdudament guardat a algún disquet que mai recuperaré, es titulava blau, i el vaig escriure en primera persona com si jo formes part d' una família de balenes, en tot cas, aquest maravelles dò que la vida m' ha donat per intuir i percebre l' ànima de les persones que s' em acosten, ha percebut molta més germanor i sinceritat en aquesta família de la que malauradament sento entre mols espècimens del sapiens sapiens.
Han estat més de deu minuts d'espectacle de la mare natura, emoció i sentiment pur a flor de pell que m' han recàrregat d'energia i optimisme, i amb la mateixa sutilesa que han aparegut han decidit sumergirse sota el mar blau al mateix temps que ho ha fet el sol darrera dels núvols ha estat pura màgia, una òpera superba cantada per el vent i el frissar de les ones que la meva ànima encara aplaudeix de pur agraïment donant gràcies a la vida.
La guàrdia de les 21'00 fins les 24'00 ha estat tranquila, amb el pilot automàtic, 10 nusos de mitjana i un altre espectacle d' estels amb una via làctia espectacular, amb un mar amb força crestes, alguna de les cuals ens envien aigua per sobre.
Ja fa més de 34 hores que naveguen de manera continuada i segueixo himnotitzat per el que estic vivint.
#albertlleida #elmundoensilladeruedas #travesiaatlantico #trasatlántica #viajaresvivir #viviendoenmifurgo #ilusion #silladeruedas #scubaalegre #arcvehiculosaccesibles #patapalos
No hay comentarios:
Publicar un comentario